L'homenet de la pluja
Jo conec l'homenet de la pluja. És un homenet lleuger, lleuger, que viu entre els núvols i salta d'un núvol a l'altre sense enfonsar-se en aquell sòl flonjo i vaporós.
Els núvols tenen un munt d'aixetes. Quant l'homenet obre les aixietes, els núvols deixen caure l'aigua sobre la terra. Quant l'homenet tanca les axietes, la pluja para. Té una feinada l'homenet de la pluja, sempre obrint i tancant aixetes, i de vegades es cansa. Quan no pot més de tan cansat que està, s'estira damunt d'un nuvolet i s'adorm. Ell, dorm que dormiràs, i entretant ha deixat obertes totes les aixetes i continua plovent. Per sort, un tro més fort que els altres el desperta. L'homenet salta del núvol i exclama:
- Ai mare, qui sap quanta estona he dormit!
Mira avall i veu els pobles, les muntanyes i els camps grisos i tristos sota l'aigua que cau. Aleshores comença a saltar d'un núvol a l'altre, tancant les aixietes a tot córrer. I vet aquí que la pluja para, els núvols es deixen endur lluny pel vent i, en moure's, bressolen suaument l'homenet de la pluja, que aviat es torna a adormir.
Quan es desperta exclama:
- Ai mare, qui sap quanta estona he dormit!
Mira avall i veu la terra resseca i polsegosa, sense una gota d'aigua. Aleshores fa una volta pel cel i torna a obrir totes les aixetes.
I anar fent sempre així.
Contes llargs com un somriure; G. RODARI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada