Escateret

La nostra primera webquest

2008-04-15T17:53:00.005+02:00

Hola a totohm!

Aquests últims dies hem estat treballant amb les webquest a classe de noves tecnologies. Aquesta consisteix en que els alumnes realitizin una recerca a partir de les instruccions que allí s'indiquen. Si voleu pegar un cop d'ull, l'inspector us hi transportarà amb un sol clic!

La nostra intenta que els alumnes aprenguin més sobre la cultura, clima i costums d'Escòcia. Un país ben diferent al nostre.

Que en penseu? En podem treure profit?

Per als més petits i no tan petits...

2008-03-26T16:59:00.010+01:00

L'homenet de la pluja

Jo conec l'homenet de la pluja. És un homenet lleuger, lleuger, que viu entre els núvols i salta d'un núvol a l'altre sense enfonsar-se en aquell sòl flonjo i vaporós.

Els núvols tenen un munt d'aixetes. Quant l'homenet obre les aixietes, els núvols deixen caure l'aigua sobre la terra. Quant l'homenet tanca les axietes, la pluja para. Té una feinada l'homenet de la pluja, sempre obrint i tancant aixetes, i de vegades es cansa. Quan no pot més de tan cansat que està, s'estira damunt d'un nuvolet i s'adorm. Ell, dorm que dormiràs, i entretant ha deixat obertes totes les aixetes i continua plovent. Per sort, un tro més fort que els altres el desperta. L'homenet salta del núvol i exclama:

- Ai mare, qui sap quanta estona he dormit!

Mira avall i veu els pobles, les muntanyes i els camps grisos i tristos sota l'aigua que cau. Aleshores comença a saltar d'un núvol a l'altre, tancant les aixietes a tot córrer. I vet aquí que la pluja para, els núvols es deixen endur lluny pel vent i, en moure's, bressolen suaument l'homenet de la pluja, que aviat es torna a adormir.

Quan es desperta exclama:

- Ai mare, qui sap quanta estona he dormit!

Mira avall i veu la terra resseca i polsegosa, sense una gota d'aigua. Aleshores fa una volta pel cel i torna a obrir totes les aixetes.

I anar fent sempre així.

Contes llargs com un somriure; G. RODARI

Quantes preguntes ens toquen...

2008-03-25T19:46:00.001+01:00

Què difícil és explicar algunes coses als nens no trobeu?

ANALFABETISME MEDIÀTIC

2008-03-25T19:37:00.002+01:00

Ets analfabet mediàtic? Que contestarieu? Amb aquests dos vídeos que teniu a continuació podeu entendre el significat i alhora contestar-vos a vosaltres mateixos aquesta pregunta.

Enquesta
by laxarxa

2008-03-25T19:33:00.002+01:00

I aquest és el resultat

Nen analfabet
by laxarxa

La màquina de fer els deures

2008-03-25T17:45:00.006+01:00

Un dia, un tipus ben estrany va trucar a la porta de casa nostra: era un homenet divertit, com us ho diria?, poc més alt que un parell de llumins. Portava a l'esquena una bossa més gran que ell.
- Tinc unes màquines per vendre- va dir.
- A veure- va dir el meu pare.
- Mireu, és una màquina de fer deures. Es pitja el botonet vermell per resoldre els problemes, el botonet per fer redaccions, el botonet verd per aprendre geografia. La màquina ho fa tota sola en un moment.
- Compra- me-la, pare!- vaig dir jo.
-Està bé, quan en voleu?
-No vull diners- va dir l'homenet.
-Però, que treballeu per no res?
- No, però a canvi de la màquina no vull diners. Vull el cervell del vostre fill.
- Que sou boig? -va exclamar el pare.
- Escolteu -va dir l'homenet, somrient-, si els deures els hi fa la màquina, per a què li serveix el cervell?
- Compra'm la màquina, pare! - vaig suplicar jo-. Què n'he de fer del cervell?
El pare em va mirar un moment i després va dir:
- Està bé, preneu-li el cervell i no se'n parli més.
L'homenet em va prendre el cervell i el va posar a dintre d'una bosseta. Que lleuger que anava, jo, sense cervell! Tan lleuger, que vaig començar a volar per l'habitació, i si el pare no m'hagués agafat a temps hauria sortit per la finestra.
- L'haureu de tenir dintre d'una gàbia, ara -va explicar l'homenet.
- Per què? -va preguntar el pare.
- Perquè no té cervell, vet aquí. Si el deixeu anar, volarà pels boscos com un ocellet i en pocs dies es morirà de fam!
El pare em va tancar dintre d'una gàbia com un canàri. La gàbia era petita i estreta i no em podia moure. Els barrots em comprimien, em comprimien tant, que...al capdavall em vaig despertar esglaiat. Sort que només havia estat un somni! Us asseguro que em vaig posar de seguida a fer els deures.

Contes llargs com un somriure, Gianni Rodari

Els nens veuen, els nens actuen

2008-03-11T17:27:00.011+01:00

Fins quin punt els nens imiten el que veuen? Qui són realment els seus referents? Aquest és un anunci exagerat potser, però prou clar per fer-nos adonar de la importància de ser un bon exemple pels nens que ens envolten. Els nens aprenen valors i normes de tots els que els envolten, tan dins com fora de l'escola.
Pares, mestres, amics, coneguts... AQUESTA ÉS FEINA DE TOTS!

Benvinguts

2008-03-04T17:19:00.001+01:00

Aquest és un blog creat per tres futures mestres, d'anglès i d'educació infantil. Pretenem fer-vos passar una bona estona tafanejant i posant-vos al dia sobre el món eduactiu!